Classe amb en Pep Ràfols (12 de desembre de 2014)

 (Retrat d'en Pep Ràfols fet per en Dante Dambrosio)

SESSIÓ A 4t d'ESO C

És difícil posar només un títol a la xerrada que ens va fer en Pep Ràfols. Ens va parlar d'apertura interior, de plena consciència i de voluntat de créixer...

Després de presentar-nos ens adonem que la imatge de la persona no expressa tot el que un és. Hi ha una part interior. Tampoc hi ha una versió única de com algú és i totes les versions són acceptables. Ens podem descriure físicament i internament. Per a la descripció i exploració física hi ha elements objectius però per a dir com som interiorment hi ha més dificultats. Tenim emocions, sentiments, idees, desigs  i  només hi podem accedir des de la calma.

Quan dins nostre hi ha un conflicte carreguem un pes (una motxilla). Traginem el conflicte sempre i això és un símptoma de mala salut interior. Sempre anem amb nosaltres mateixos arreu on anem i només estarem bé allà on anem si estem bé amb nosaltres mateixos.

A continuació ens ha proposat de fer un exercici. Ens ha repartit fulls i colors i ens ha donat una instrucció: dibuixat com si fossis un arbre.

Quan havíem començat a dibuixar ens ha proposat que perquè el dibuix sortís bé i expressés com realment érem dediquéssim una estona al silenci per tal d'aturar els pensaments. Hem tancat els ulls, hem posat les mans planes sobre la taula i amb els peus ben posats a terra i l'esquena recta hem escoltat els tocs d'una campana.

Hem analitzat el dibuix de la pissarra que reproduïm aquí . Fluïm constantment de la satisfacció a la decepció. Si tenim un desig menor que no assolim ens ve una frustració menor. Si tenim un desig gran (una il·lusió gran) que no aconseguim assolir ve una gran frustració.

Mirem el nostre arbre:

(Dibuixos: Carolina Eliassen)

Té una part visible (la seva imatge física)  però una part que no es veu: les seves arrels.  Les arrels donen consistència, estabilitat, nutrients.

A continuació en Pep ens demana que posem noms a les arrels. Compartim el que hem posat: amics, família, casa, institut, valors, força il·lusió....

Cada frustració, cada problema es pot superar amb els nutrients de les arrels. La mida i la ufanor de l'arbre estan condicionades per la mida de les arrels.

SESSIÓ A 4t d'ESO A

És la darrera hora de la setmana i acabem de fer un examen. En Pep que venia disposat a oferir la seva sessió capta l'estat d'ànim del grup i diu: em sento com vosaltres quan voleu sortir algun dia i el vostre pare no us deixa.

Després ens pregunta quines estratègies utilitzem quan ens trobem en aquestes situacions de frustració: victimisme?, seducció?...

Analitzem com ens sentim en aquestes ocasions i diferenciem entre emoció (marxa en canviar d'escenari o de companyia) i sentiment (es queda).

Ens preguntem quins sentiments ens provoquen els nostres pares (estima, amor, admiració, respecte, confiança...) Els comuniquem aquests sentiments? Poder comunicar un sentiment és un valor. Cal coratge i no tothom ho sap fer. Hi ha molts analfabets emocionals.

A continuació ens proposa un exercici de comunicació. Ens posem en parelles i hem de tractar d'estar 5 minuts mirant-nos als ulls en silenci i tractant de sintonitzar amb els sentiments que hi ha dins la persona que estem mirant.

Abans de començar l'exercici toca la campana i l'escoltem en silenci i amb els ulls tancats amb la finalitat de connectar amb el nostre jo interior.

En les relacions no tot són les paraules. Cal complicitat, sintonia, empatia.

El fonament del respecte és dins nosaltres mateixos. Si ens respectem podem respectar els altres.

(Fotos: Ruth Díaz)