BENVINGUTS

Sou al bloc d'Educació Eticocívica de l'Institut Llavaneres de Sant Andreu de Llavaneres.
Aquí expressem les nostres opinions i inquietuds com a continuació del que parlem i debatem a les estones de classe. Els vostres comentaris seran ben rebuts. La veritat només existeix com una conquesta col·lectiva. Gràcies!

dimecres, 3 de juny del 2015

Què passa al Tibet?

Hola,

Aquí teniu la informació que necessiteu:

Document explicatiu del treball amb els enllaços actius aquí.

Orientacions pera una exposició oral.

Com fer una bona presentació.

Com fer un tríptic:  Explicació de com fer-lo utilitzant Open Office
Plantilla amb tres columnes   (utilitzant word)
Plantilla preparada. Vés a aquest enllaç i clica Brochure.

Models de tríptics: 1, 2  i 3

Model d'actes de reunió de l'equip.

dilluns, 9 de març del 2015

VISITA A COSMOCAIXA


El passat dijous, 26 de febrer els alumnes de 4t d'ESO vam visitar CosmoCaixa.
El motiu de la visita era assistir a la conferència del doctor Rafael Maldonado, catedràtic de farmacologia de la  Universitat Pompeu Fabra, sobre Avenços en el coneixement dels efectes del cànnabis al cervell.  També volíem visitar l'exposició sobre drogues que ja havíem vist virtualment a l'aula.
Crònica de la sortida que fa Zakariae Zbakh de 4t C:
Vam sortir de l'Institut a les 8:00. Ens vam separar per classes per a ocupar els autobusos. A l'autobús hi va haver molta gresca perquè ja feia temps que no anàvem d'excursió. Quan vam arribar vam anar a un espai exterior amb bancs, prop de la cafeteria per a esmorzar. La conferència començava a les 10. Vam anar a un auditori molt gran amb tres pantalles. Allà vam coincidir amb altres instituts que també venien a la conferència. Quan el Dtor. Maldonado va començar la seva xerrada tothom va callar.

  Dibuix de Mari Luz Icart de 4t C   

La conferència va durar una hora i mitja i va mantenir en tot moment l'interès dels assistents.
Va parlar de:
-L'evolució del consum de cànnabis.
-La situació de la població escolar (14-18 anys) a Espanya: un consum estable però alt i molt precoç.
-Factors que promouen el consum: disponibilitat, percepció del risc, pressió de grup.
-Interessos comercials: va desmuntar el mite del producte natural i de la utilització terapèutica.
-Va explicar els compostos actius de la planta de cànnabis i l'efecte que fa en la sinapsi de les neurones.
-Es va referir als TRASTORNS que produeix el consum de cànnabis:
fracàs escolar (altera la memòria-amnèsia anterògrada- i la motivació); alteració de les funcions motores en la conducció; desinhibició; addicció i malaltia mental; consum i psicosi; ansietat i depressió; toxicitat pulmonar. 
Una anàlisi d'orina una setmana després del consum encara dóna vestigis.
 Va fer ènfasi en què la suma d'alcohol més cànnabis no és una suma sinó una multiplicació d'efectes. Va alertar sobre el consum en edats en què el cervell està madurant i la personalitat s'està formant. També va alertar sobre el risc que el cànnabis condueixi al consum d'altres drogues. 
Dibuix de Dante d'Ambrossio de 4t C
 Acabada la conferència vam visitar l'exposició sobre drogues i vam  visitar el Bosc inundat. Finalment vam tenir un temps per a moure'ns lliurament pel museu.

La tornada a Llavaneres va ser més ràpida que l'anada perquè el trànsit no era tan intens.





 


















diumenge, 14 de desembre del 2014

Classe amb en Pep Ràfols (12 de desembre de 2014)

 (Retrat d'en Pep Ràfols fet per en Dante Dambrosio)

SESSIÓ A 4t d'ESO C

És difícil posar només un títol a la xerrada que ens va fer en Pep Ràfols. Ens va parlar d'apertura interior, de plena consciència i de voluntat de créixer...

Després de presentar-nos ens adonem que la imatge de la persona no expressa tot el que un és. Hi ha una part interior. Tampoc hi ha una versió única de com algú és i totes les versions són acceptables. Ens podem descriure físicament i internament. Per a la descripció i exploració física hi ha elements objectius però per a dir com som interiorment hi ha més dificultats. Tenim emocions, sentiments, idees, desigs  i  només hi podem accedir des de la calma.


Quan dins nostre hi ha un conflicte carreguem un pes (una motxilla). Traginem el conflicte sempre i això és un símptoma de mala salut interior. Sempre anem amb nosaltres mateixos arreu on anem i només estarem bé allà on anem si estem bé amb nosaltres mateixos.

A continuació ens ha proposat de fer un exercici. Ens ha repartit fulls i colors i ens ha donat una instrucció: dibuixat com si fossis un arbre.
Quan havíem començat a dibuixar ens ha proposat que perquè el dibuix sortís bé i expressés com realment érem dediquéssim una estona al silenci per tal d'aturar els pensaments. Hem tancat els ulls, hem posat les mans planes sobre la taula i amb els peus ben posats a terra i l'esquena recta hem escoltat els tocs d'una campana.

Hem analitzat el dibuix de la pissarra que reproduïm aquí . Fluïm constantment de la satisfacció a la decepció. Si tenim un desig menor que no assolim ens ve una frustració menor. Si tenim un desig gran (una il·lusió gran) que no aconseguim assolir ve una gran frustració.
Mirem el nostre arbre:
(Dibuixos: Carolina Eliassen)

Té una part visible (la seva imatge física)  però una part que no es veu: les seves arrels.  Les arrels donen consistència, estabilitat, nutrients.

A continuació en Pep ens demana que posem noms a les arrels. Compartim el que hem posat: amics, família, casa, institut, valors, força il·lusió....

Cada frustració, cada problema es pot superar amb els nutrients de les arrels. La mida i la ufanor de l'arbre estan condicionades per la mida de les arrels.



SESSIÓ A 4t d'ESO A

És la darrera hora de la setmana i acabem de fer un examen. En Pep que venia disposat a oferir la seva sessió capta l'estat d'ànim del grup i diu: em sento com vosaltres quan voleu sortir algun dia i el vostre pare no us deixa.

Després ens pregunta quines estratègies utilitzem quan ens trobem en aquestes situacions de frustració: victimisme?, seducció?...

Analitzem com ens sentim en aquestes ocasions i diferenciem entre emoció (marxa en canviar d'escenari o de companyia) i sentiment (es queda).


Ens preguntem quins sentiments ens provoquen els nostres pares (estima, amor, admiració, respecte, confiança...) Els comuniquem aquests sentiments? Poder comunicar un sentiment és un valor. Cal coratge i no tothom ho sap fer. Hi ha molts analfabets emocionals.

A continuació ens proposa un exercici de comunicació. Ens posem en parelles i hem de tractar d'estar 5 minuts mirant-nos als ulls en silenci i tractant de sintonitzar amb els sentiments que hi ha dins la persona que estem mirant.
Abans de començar l'exercici toca la campana i l'escoltem en silenci i amb els ulls tancats amb la finalitat de connectar amb el nostre jo interior.


En les relacions no tot són les paraules. Cal complicitat, sintonia, empatia.

El fonament del respecte és dins nosaltres mateixos. Si ens respectem podem respectar els altres.

(Fotos: Ruth Díaz)

dimarts, 16 de setembre del 2014

Qüestionari

Per a avui mateix: Constesta aquest qüestionari.